La memòria no és tornar al passat sinó la representació que construïm per donar sentit a la nostra vida. Aquesta experiència ens permet desenvolupar la resiliència.


Boris Cyrulnik és un dels convidats de Sant Pere Claver - Institut Docent per parlar de la resiliència i la vulnerabilitat de les persones refugiades en el marc de la I Jornada a l'atenció a la salut mental dels refugiats celebrada el 18 d'octubre.

Boris Cyrulnik (Burdeos, 1937) és neuròleg, psiquiatra i psicoanalista francès. Nascut en el si d'una família jueva, el seus pares van morir a mans dels soldats alemanys quan només tenia sis anys. Ell va aconseguir sobreviure i el va criar la beneficència. No va anar a l'escola fins als 11 anys, encara que després va seguir una carrera acadèmica brillant que va centrar en el tractament dels nens traumatitzats. És precursor del concepte de la resiliència, la capacitat de sortir reforçat d'un patiment o d'una crisi.

Pot definir-nos breument el concepte de resiliència?

La resiliència és l'estudi de les condicions que permeten la represa del desenvolupament després d'un trauma psíquic.

De què depèn el grau de resiliència de cadascú?

No podem parlar de graus de resiliència perquè és un procés d'auto- reconstrucció que dura tant com la vida. No podem parlar de probabilitat de resiliència quan els factors de resiliència són nombrosos. Però sempre és una tendència canviant i no un destí fix.

Entrevista Boris Cyrulnik

Quin és el rol de la resiliència en situacions traumàtiques com les que viuen actualment els refugiats?

Els factors determinants de la resiliència són biològics, emocionals i socioculturals.

Com explica la rellevància dels primers anys de vida en la construcció del nostre jo?

El mètode que desencadena un procés de resiliència es relaciona amb aquestes àrees, la primera infància, l'escola, l'adolescència i les intervencions socioculturals. Durant els primers mesos de vida, el cervell de l'infant s'esculpeix amb les interaccions afectives, si l'infant no rep aquest desenvolupament afectiu tindrà més dificultats per ser resilient en un futur.

Com descriuria la situació de trauma especial que viuen els refugiats i com la resiliència pot ajudar a millorar el seu desenvolupament en un futur?

El mètode que desencadena un procés de resiliència es relaciona amb aquestes àrees, la primera infància, l'escola, l'adolescència i les intervencions socioculturals.

El trauma quan es viu o comparteix en grup es supera de forma diferent?

Els tutors de resiliència són aquelles persones i institucions que poden ajudar a aquest procés, poden ser institucions, família, amics, sacerdots, psicòlegs, artistes, esportistes, etc...

Com podem evitar ser esclaus del passat, sobretot de les males experiències?

Cal comprendre el passat per transformar la ferida i no quedar empresonat. Quan expliques el teu trauma de forma crua pots provocar el rebuig de l'altre, i aquest fet provoca que la persona traumatitzada calli i s'aïlli, impedint la possibilitat de fer el seu procés de resiliència.

Entrevista Boris Cyrulnik

El trauma és freqüent?

Hem fet un treball en un grup de resiliència, on hem vist que el 40% d'homes i el 30% de dones acaben la seva vida havent afrontat entre un i/o dos traumes greus, per tant hem d'acceptar que el patiment mental forma part de la vida i l'hem d'aprendre a gestionar.

Quin és el paper de la paraula en la superació dels fets traumàtics viscuts?

La paraula ens permet transformar el patiment en el plaer de comprendre. La memòria no és tornar al passat sinó la representació del passat. La paraula permet la metamorfosi de la representació. Donar un sentit a la vida és imprescindible en un procés de resiliència.

Què els hi passa als menors no acompanyats que emigren?

Els menors que emigren ho fan en situacions d'extrema vulnerabilitat, es troben sols en un país desconegut i, en l'aïllament d'un ésser humà, és molt complicat desenvolupar la resiliència perquè no compten ni amb el suport ni amb la comprensió de l'entorn. A més, retornar al seu país d'origen contempla assumir un fracàs per no haver aconseguit les expectatives que s'havien dipositat en el viatge.

Es considera un supervivent?

Com qualsevol persona.


Comparteix:  

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03  |  info@spcdocent.org  |  www.spcdocent.org